Excavacions arqueològiques


La recerca arqueològica ha estat una activitat molt important a Cerdanyola des que l'any 1986 es van iniciar les excavacions al poblat de Ca n‘Oliver per part del CRAC i de l’Ajuntament de Cerdanyola. Al llarg d’aquests anys s’han dut a terme un gran nombre d’intervencions arqueològiques que han permès aprofundir en el coneixement de la història més antiga de Cerdanyola, han dotat al Museu d’un fons d’arqueologia molt rellevant i han donat lloc a una gran diversitat de publicacions científiques i de divulgació.

Les excavacions arqueològiques estan regulades pel Decret d’Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques i és la Generalitat de Catalunya qui en té les competències i les autoritza. El Decret estableix que, un cop finalitzats els treballs arqueològics, el director o directors de la campanya tenen l’obligació de fer un informe detallant el que s’ha fet i, abans de dos anys, han de presentar a la Generalitat una memòria amb els resultats de la recerca. Les memòries d’excavació es poden consultar al Servei d’Arqueologia (Departament de Cultura. Portaferrissa, 1. Barcelona), prèvia sol·licitud.



Excavacions programades


Són intervencions arqueològiques basades en projectes de recerca que han de tenir el suport d’una institució científica (una universitat o un museu registrat, com Ca n’Oliver). La Generalitat les autoritza i, si s’escau, les subvenciona d'acord amb el projecte presentat i a la competència de la direcció dels treballs i de l’equip d’investigadors. A Cerdanyola les campanyes s’han fet habitualment en períodes de vacances amb la participació d’estudiants universitaris. En els darrers anys a Ca n’Oliver es treballa amb un equip format per arqueòlegs professionals, i estudiants universitaris i de secundària.

Quatre jaciments arqueològics han estat objecte de campanyes d’excavació programades: els poblats ibèrics de Ca n’Oliver i Can Xercavins i els assentaments del Poliesportiu de la UAB i de la Facultat de Medicina. Les campanyes d'excavacions al poblat de Ca n’Oliver van començar l'any 1986 i es van interrompre el 1991 per raons tècniques, moment en què van començar les intervencions al poblat de Can Xercavins. El 1998 es van reprendre els treballs que continuen fins avui, amb una interrupció lligada a la construcció del Museu (2009-2010). Fins al 1991 les intervencions arqueològiques a Ca n’Oliver es feien amb estudiants d’arqueologia procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol. Un cop acabada la campanya les restes es colgaven de sorra per protegir el jaciment. Aquest no es podia visitar i els resultats de la recerca quedaven limitats a la comunitat científica. A partir de 1998 el jaciment s’excava combinant arqueòlegs professionals i estudiants de les universitats catalanes, es restauren i senyalitzen les restes i, des del 1999, està obert al públic.

El jaciment de Can Xercavins és una petita aldea situada a tocar de Collserola en una petita elevació sobre la riera de Sant Cugat. Per la seva tipologia i cronologia és un assentament molt interessant per comprendre les formes d’explotació del territori en època ibèrica a la Laietània. Es va excavar de manera ininterrompuda entre els anys 1991 i 1998 i el 2002. El jaciment del Poliesportiu de la UAB és un jaciment format per fosses que van des del neolític fins a l’època ibèrica i que reflecteixen la continuïtat de poblament de determinats enturonats de la plana del Vallès. El jaciment es va començar a excavar el 1982 amb estudiants de la UAB sota la direcció del professor José Luis Maya. Durant els anys 1988 i 1990 les excavacions es van dirigir des del CRAC i l’Ajuntament. L'any 1994 es va fer la darrera intervenció al jaciment moment en què es considerà totalment exhaurit.

El jaciment de la Facultat de Medicina és un assentament ibèric similar a una granja que estenia per una petita elevació dins del campus de la UAB. Es va excavar durant el curs lectiu dels anys 1997 i 1998 dins del programa de pràctiques d’arqueologia per a estudiants de la UAB. El jaciment està totalment exhaurit.



Excavacions d'urgència


Generalment, són intervencions arqueològiques que van lligades al descobriment de restes arqueològiques o d’indicis en una obra pública o privada. Habitualment les obres s’aturen o es desplacen a un altre punt mentre els arqueòlegs documenten les restes. Com en el cas de les excavacions programades és la Generalitat qui autoritza la intervenció i qui estableix si les restes localitzades, un cop excavades, es poden destruir o s’han de conservar.

A Cerdanyola s’han fet un gran nombre d’intervencions arqueològiques d’urgència lligades a l’expansió urbana de Cerdanyola. Només el jaciment de l’hipogeu calcolític del carrer de París ha estat una intervenció dins del nucli urbà. La majoria de les excavacions s’han fet, doncs, en l’àrea que avui configura el Parc de l’Alba.

També al Parc Natural de la serra de Collserola s’han fet algunes intervencions arqueològiques d’urgència o vinculades a la rehabilitació d’un edifici. A l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i l'ermita de Santa Maria de les Feixes s’han fet excavacions i a prop de la masia de Can Coll, al carrer de Canaletes de Montflorit i en un camí de Can Bertran es van documentar restes molt malmeses d’èpoques diferents.

Les intervencions d’urgència al Parc de l’Alba (Parc Tecnològic del Vallès, Universitat Autònoma de Barcelona, Sincrotró, etc.) es van presentar en l’exposició “Abans de l’Alba. Recerca i patrimoni” i estan recollides al catàleg de l’exposició (Francès, Argelagues i Guàrdia, 2016).