Restes arqueològiques


El turó de Ca n’Oliver és un gran jaciment arqueològic que va estar ocupat durant tota l’època ibèrica (del segle VI al I aC) i, posteriorment, a l’alta edat mitjana. El turó forma part dels darrers contraforts de la serra de Collserola i des del seu cim es domina visualment tota la plana del Vallès. Ha estat aquesta situació estratègica la que va determinar que fos habitat en aquestes dues èpoques.

El jaciment ibèric correspon a un poblat de grans dimensions que ocupa tota la part alta del turó i els seus vessants i que presenta tres fases constructives que es corresponen amb les tres fases de la cultura ibèrica. El poblat estava encerclat per un sistema defensiu format per la combinació de fossats, torres i portes. A l’interior, la trama urbana s’adaptava al turó mitjançant terrasses on es disposaven les rengleres d’edificacions adossades formant una mena de barris ordenats a partir de carrers i passos transversals. A l’exterior s’estenia un gran camp de sitges.

Des del poblat de Ca n’Oliver, les elits que hi residien controlaven la producció agrícola d’un ampli territori circumdant on petits assentaments tipus granja eren els responsables de l’explotació directa del territori. Durant l’edat mitjana el turó es va tornar a ocupar. Les excavacions arqueològiques han permès documentar restes de construccions i sitges corresponents a l’alta edat mitjana al vessant nord.

El cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès esmenta l’existència d’un castellum al turó. Dades arqueològiques i documentals semblen indicar l’existència d’algun tipus d’edificacions vinculades al control visual del territori. Des d'època medieval no es coneix que ningú tornés a habitar el turó fins avui. Imatges antigues mostren que estava ple de feixes on, possiblement, es conreava vinya i arbres fruiters. El turó pertanyia a la masia de Ca n’Oliver, de la qual pren el nom.