El Museu d'Història de Cerdanyola parteix de la idea que el museu és el mateix territori i de què la història s'explica millor allà on va passar.
Es tracta d'un projecte museogràfic obert format per alguns elements patrimonials singulars de Cerdanyola. Fins al 2010 Ca n'Ortadó en va ser la seu principal i, a partir de la seva exposició permanent, "Viure a Cerdanyola. Segueix el fil de la seva història", es van anar museïtzant els diferents espais històrics repartits pel territori i es van incorporar al Museu.
El 1999 es van obrir al públic el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. L'any 2000 es van museïtzar la masia de Ca n'Altimira i l'església parroquial de Sant Martí i al 2002 la Casa Consistorial. Al 2003 van començar els treballs de restauració de lesglésia Vella de Sant Martí i al 2005 els de l'ermita de Santa Maria de les Feixes i es va establir un règim de visites puntual que permetia seguir-ne els treballs.